Joan Miró

Joan Miró (Barcelona 1893 - Palma 1983). Nascut al Passatge del crédit, els seus paisatges emocionals, els que el formaran com a persona i artista, són sobretot Mont-roig, París, Mallorca i més tard Nova York i el Japó. Mont-roig, una petita població de la comarca del Baix Camp, serà el contrapunt de l’agitació intel·lectual que viu a París als anys vint al costat dels poetes surrealistes, i de l’estímul de l’expressionisme abstracte que descobreix a Nova York als anys quaranta. Més endavant, en plena Segona Guerra Mundial, Joan Miró deixarà l’exili a França i s’instal·larà a Palma, espai de refugi i de treball, on el seu amic Josep Lluís Sert dissenyarà el taller que sempre havia somiat. L’arrelament al paisatge de Mont-roig primer i al de Mallorca després serà determinant en la seva obra. El vincle amb la terra i l’interès pels objectes quotidians i per l’entorn natural seran el rerefons d’algunes de les seves investigacions tècniques i formals. Miró fuig de l’academicisme, a la cerca constant d’una obra global i pura, no adscrita a cap moviment determinat. Contingut en les maneres i en les manifestacions públiques, és a través del fet plàstic on Joan Miró mostra la seva rebel·lia i una gran sensibilitat pels esdeveniments polítics i socials que l’envolten. Aquest contrast de forces és el que el portarà a crear un llenguatge únic i personalíssim que el situa com un dels artistes més influents del segle XX.