Home > Work > Marina
41 " „Put prema paklu popločan je dobrim namjerama. "
― Carlos Ruiz Zafón , Marina
42 " „Mladost je hirovita djevojka. Ne znamo je shvatiti ni cijeniti dok ne otiđe s drugim i više se nikad ne vrati... "
43 " Només desapareix la gent que té algun lloc on anar. "
44 " Tots tenim un secret tancat amb clau a l'àtic de l'ànima. "
45 " Un vincle de silenci i mirades els unica en les ombres d'aquella casa, al final d'un carrer oblidat, on es tenien cura l'un de l'altre, lluny del món. "
46 " No es pot entendre res de la vida fins que un no entén la mort. "
47 " Pintar es escriure amb llum -afirmava Salvat-. Primer n'has d'aprendre l'alfabet; després, la gramàtica. Només aleshores podràs tenir l'estil i la màgia. "
48 " Sabien que aquell dia una llum s'apagava al món i que, a partir d'ara, tots estarien més sols, més buits. "
49 " -De vegades, les coses més reals solament passen a la imaginació, Òscar -va dir ella-. Només recordem el que mai no ha passat. "
50 " -El temps fa amb el cos el que l'estupidesa fa amb l'ànima. El podreix. "
51 " cause me physical pain. I was burning inside. Nothing and nobody could ease the pain. I became a gray figure in the corridors. My shadow merged with the walls. Days fell off the calendar like dead leaves. "
52 " No se puede entender nada de la vida hasta que uno entiende la muerte. "
53 " Pintar es escribir con luz "
54 " la historia había reservado los altares y las estampitas para san Jorge, pero al dragón le había tocado la ciudad de Barcelona en perpetuidad "
55 " Aquella noche Mijail me contó que él creía que la vida nos concede a cada uno de nosotros unos escasos momentos de pura felicidad. A veces son sólo dias o semanas. A veces, años. Todo depende de nuestra fortuna. El recuerdo de esos momentos nos acompaña para siempre y se transforma en un país de la memoria al que tratamos de regresar durante el resto de nuestra vida sin consegurilo. "
56 " Al fin y al cabo, ¿qué clase de ciencia es ésa, capaz de poner un hombre en la luna pero incapaz de poner un pedazo de pan en la mesa de cada ser humano? "
57 " There's nothing here. Nothing at all.'Marina gave me a look that I could not fathom.'You're wrong,' she said. 'The memories of hundreds of people lie here. Their lives, their feelings, their expectations, their absence, the dreams that never came true for them, the disappointments, the deceptions and the unrequited loves that poisoned their existence... All that is here, trapped for ever. "
58 " He’d lived his forty-seven years with enviable panache and intensity, maintaining that human beings foolishly allowed their existence to drift by as if they were going to live for ever: that was their undoing. "
59 " „Čovjek ne može shvatiti ništa u životu dok ne shvati smrt. "
60 " „Kakva je to znanost koja može čovjeka poslati na Mjesec, a ne može staviti komad kruha na stol svakog čovjeka? "