Home > Work > Poesia russa contemporània. Antologia
1 " No era el primer copNo era el primer cop, no serà l'últim copen la nostra batalla sorda i obstinada:al principi, com sempre, has renegat de mi,demà ho sé prou, tornaràs a mi, submisa.Més, per això, no t'estranyis, hostil amic,rival meu, aferrat a aquest amor obscur,si els gemecs de l'amor després són de suplici,els besos es pinten de color de la sang. "
― , Poesia russa contemporània. Antologia
2 " L'amorÉs allò que embruixa vora el cor,enroscat com una serp petita,o el colom que es passa tot el diaparrupant a la finestra blanca;és allò que brillarà en el gebre,s’intueix en un so de viola...Tanmateix en secret i infal·libleens aparta del goig i la calma.I com sap sanglotar amb dolça veuen el prec d’un violí que enyora!I és terrible endevinar-lo en unnou somriure encara per conèixer. "
3 " Per altra banda, aquesta sensació de crisi finisecular, l'impuls innovador i de recerca, els "viatges" en el temps i l'espai, el descens als mons de l'escindida i convulsa ànima humana, etc., aquests sentiments, els poetes russos els comparteixen -potser per primer cop de manera plena- amb el gruix de la cultura universal i la dels seus contemporanis. Presència de la cultura del seu temps, que en el món esmicolat pel pas del segle XIX al XX la poesia russa combina fructíferament amb la pròpia història, amb les irrenunciables arrels. L'elevat mur de la llengua potser no permet veure aquest fenomen amb la mateixa claredat que ens ho permeten la pintura i la música russa d'aquells anys. "
4 " Fiblades a les pestanyes. Al pit m'ha bullit una llàgrima.Pense sense por que la tempesta continuarà i continuarà.Algun diable em cuita perquè oblideofegadorament, i tanmateix desitge viure fins a la mort. "