Home > Author > Edmond Rostand

Edmond Rostand QUOTES

24 " [...] Eso es muy corto, joven; yo os abono
que podíais variar bastante el tono.
Por ejemplo: Agresivo: «Si en mi cara
tuviese tal nariz, me la amputara.»
Amistoso: «¿Se baña en vuestro vaso
al beber, o un embudo usáis al caso?»
Descriptivo: «¿Es un cabo? ¿Una escollera?
Mas ¿qué digo? ¡Si es una cordillera!»
Curioso: «¿De qué os sirve ese accesorio?
¿De alacena, de caja o de escritorio?»
Burlón: «¿Tanto a los pájaros amáis,
que en el rostro una alcándara les dais?»
Brutal: «¿Podéis fumar sin que el vecino
—¡Fuego en la chimenea!— grite?» Fino:
«Para colgar las capas y sombreros
esa percha muy útil ha de seros.»
Solícito: «Compradle una sombrilla:
el sol ardiente su color mancilla.»
Previsor: «Tal nariz es un exceso:
buscad a la cabeza contrapeso.»
Dramático: «Evitad riñas y enojos:
si os llegara a sangrar, diera un Mar Rojo.»
Enfático: «¡Oh nariz!… ¡Qué vendaval
te podría resfriar? Sólo el mistral.»
Pedantesco: «Aristófanes no cita
más que a un ser sólo que con vos compita
en ostentar nariz de tanto vuelo:
El Hipocampelephantocamelo.»
Respetuoso: «Señor, bésoos la mano:
digna es vuestra nariz de un soberano.»
Ingenuo: «¿De qué hazaña o qué portento
en memoria, se alzó este monumento?»
Lisonjero: «Nariz como la vuestra
es para un perfumista linda muestra.»
Lírico: «¿Es una concha? ¿Sois tritón?»
Rústico: «¿Eso es nariz o es un melón?»
Militar: «Si a un castillo se acomete,
aprontad la nariz: ¡terrible ariete!»
Práctico: «¿La ponéis en lotería?
¡El premio gordo esa nariz sería!»
Y finalmente, a Píramo imitando:
«¡Malhadada nariz, que, perturbando
del rostro de tu dueño la armonía,
te sonroja tu propia villanía!»
Algo por el estilo me dijerais
si más letras e ingenio vos tuvierais;
mas veo que de ingenio, por la traza,
tenéis el que tendrá una calabaza
y ocho letras tan sólo, a lo que infiero:
las que forman el nombre:
Majadero. Sobre que, si a la faz de este concurso
me hubieseis dirigido tal discurso
e, ingenioso, estas flores dedicado,
ni una tan sólo hubierais terminado,
pues con más gracia yo me las repito
y que otro me las diga no permito. "

Edmond Rostand , Cyrano de Bergerac

26 " I què em caldria fer?
Procurar-me un patró molt poderós, Le Bret,
i, com una heura obscura que puja una paret,
grimpar amb enganys, i a més, llepar-li les rajoles,
veient que m'han clavat a la terra les soles?
No, senyor!, que un banquer m'estimi per pallasso
llepaculs que dedica sonets? No!, passo, passo!
Afalagar, adular les passes d’un ministre
per si m'adreça un gest que no sigui sinistre?
No senyor! Empassar-me per esmorzar un gripau?
Tenir el ventre gastat d'arrossegar-me al cau?
I la pell dels genolls de nit i dia bruta?
Ordenar a l'espinada que doblegui la ruta?
No, senyor! Ser una estora als peus d’un idiota?
Agitar l'encenser davant d'una carota?
No, senyor! O saltar de faldilla en faldilla?
O ser un gran homenet enmig d'una quadrilla?
Potser passar la mar amb madrigals per rem
i a la vela sospirs de vella? No fotem!
No, senyor! Potser anar fins a can Seyrecet
fer-me editar els versos, a quin preu? No, Le Bret!
O fer-me elegir Papa en els pobres concilis
formats per uns imbècils que van destil·lant bilis?
No, senyor! Treballar perquè aplaudeixin altres
un sonet que hagi fet, en lloc d'escriure’n d’altres?
Trobar belles orelles de ruc, llargues i tristes?
O viure amb l'objectiu de sortir a les revistes?
Estar terroritzat com un que quasi es mor
quan va veure el seu nom escrit al Mercure d'or?
Calcular, esporuguit davant d'un anatema?
Anar a fer una visita en comptes d’un poema?
Relligar els aprovats o fer-me presentar?
No, senyor! No, senyor!... Més m’estimo cantar,
entrar, sortir, ballar, ser sol, sentir-me viure,
mirar amb el cap ben alt, parlar fort, i ser lliure;
anar amb el barret tort, contemplar l'univers,
per un sí o per un no, barallar-me... o fer un vers!
No tenir gens en compte la fama i la fortuna,
poder, amb el pensament, enfilar-me a la lluna!
No haver d'escriure un mot si de mi no ha sortit,
i molt modestament poder-me dir: Petit,
estigues satisfet de flors i fruits i fulles
si és al teu jardí que en culls o bé n’esbulles!
I si arriba el triomf, quan l'atzar ho ha dispost,
no haver d'estar obligat a satisfer un impost,
davant de mi mateix reconèixer-me els mèrits,
no haver de pagar mai per uns favors pretèrits,
i, encara que no sigui poderós el meu vol,
que no arribi gens lluny, saber que hi he anat sol!

Acte segon. Escena VIII. "

Edmond Rostand , Cyrano de Bergerac

32 " What would you have me do?
Seek for the patronage of some great man,
And like a creeping vine on a tall tree
Crawl upward, where I cannot stand alone?
No thank you! Dedicate, as others do,
Poems to pawnbrokers? Be a buffoon
In the vile hope of teasing out a smile
On some cold face? No thank you! Eat a toad
For breakfast every morning? Make my knees
Callous, and cultivate a supple spine,-
Wear out my belly grovelling in the dust?
No thank you! Scratch the back of any swine
That roots up gold for me? Tickle the horns
Of Mammon with my left hand, while my right
Too proud to know his partner's business,
Takes in the fee? No thank you! Use the fire
God gave me to burn incense all day long
Under the nose of wood and stone? No thank you!
Shall I go leaping into ladies' laps
And licking fingers?-or-to change the form-
Navigating with madrigals for oars,
My sails full of the sighs of dowagers?
No thank you! Publish verses at my own
Expense? No thank you! Be the patron saint
Of a small group of literary souls
Who dine together every Tuesday? No
I thank you! Shall I labor night and day
To build a reputation on one song,
And never write another? Shall I find
True genius only among Geniuses,
Palpitate over little paragraphs,
And struggle to insinuate my name
In the columns of the Mercury?
No thank you! Calculate, scheme, be afraid,
Love more to make a visit than a poem,
Seek introductions, favors, influences?-
No thank you! No, I thank you! And again
I thank you!-But...
To sing, to laugh, to dream
To walk in my own way and be alone,
Free, with a voice that means manhood-to cock my hat
Where I choose-At a word, a Yes, a No,
To fight-or write.To travel any road
Under the sun, under the stars, nor doubt
If fame or fortune lie beyond the bourne-
Never to make a line I have not heard
In my own heart; yet, with all modesty
To say:"My soul, be satisfied with flowers,
With fruit, with weeds even; but gather them
In the one garden you may call your own."
So, when I win some triumph, by some chance,
Render no share to Caesar-in a word,
I am too proud to be a parasite,
And if my nature wants the germ that grows
Towering to heaven like the mountain pine,
Or like the oak, sheltering multitudes-
I stand, not high it may be-but alone! "

Edmond Rostand , Cyrano de Bergerac