" Va mirar al seu voltant com si veiés el món per
primera vegada. I era bell, el món era acolorit, era
enigmàtic i insòlit! Aquí hi havia el blau, aquí hi havia
el groc, aquí hi havia el verd, el cel i el riu que fluïen,
el bosc i les muntanyes immòbils, tot era bell, tot era
enigmàtic i màgic, i al bell mig, ell, Siddhartha, el qui
despertava, de camí cap a si mateix. Tot això, tot el
groc i tot el blau, el riu i el bosc van penetrar per primera vegada als ulls de Siddhartha, ja no era l'encís de Mara, ja no era el vel de Maia, ja no era l'absurda i casual multiplicitat del món dels fenòmens, menyspreable pel braman de pensaments subtils que rebutja aquesta diversitat i cerca la unitat. Blau era blau, riu era riu, i encara que per a Siddhartha dins el blau i el riu hi visqués, latent, l'u i el diví, era justament propietat i sentit del diví el ser aquí el groc, aquí el blau, allà el cel, allí el bosc i aquí Siddhartha. El sentit i l'essència no eren en algun lloc darrera les coses, sinó en les coses en elles mateixes, en tot. "

― Hermann Hesse